Per César Córcoles, professor dels estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya.

César Córcoles participarà en la tercera jornada de [sic] Debats sobre tendències en la Societat de la Informació i el Coneixement que tindrà lloc el proper dimecres 16 de maig a partir de les 19h a la seu de la UOC a Sevilla (Verge de Luján, 12). Pots inscriure’t en el formulari que trobaràs en el següent enllaç. Si ets usuari de twitter, pots seguir en el hashtag #debateSIC.

Pots seguir el debat per streaming de vídeo en el següent enllaç del bloc d’activitats.

D’aquí a uns dies em toca parlar, en el marc dels debats [sic] sobre què ens depara el futur de les tecnologies de la informació i la comunicació. Si n’hi ha un punt inevitable i constant en parlar del tema, aquest és el de la llei de Moore, que diu que la quantitat de transistors que ens caben en un circuit integrat de preu raonable es dobla cada dos anys o, el que és el mateix , que es multiplica per 1024 cada vint anys. Efectivament, això vol dir que els xips d’avui tenen un milió de vegades més circuits que els de principis dels setanta… La wikipedia ho il·lustra molt bé comparant un Osborne Executive de 1982, un dels primers portàtils, amb un iPhone de 2007.

L’Executive pesa cent vegades més i és deu vegades més car que l’iPhone (si tenim en compte la inflació)…

Tot i això, crec que no és la potència tecnològica el factor més determinant per decidir què van a portar-nos els propers anys, i m’agradaria apuntar alguns factors que sem fan imprescindibles per als propers anys i que espero que animin el debat.

El primer d’ells és que la interfície és el que compta. Per què Second Life no va tenir l’èxit esperat? Per què Nintendo va donar la campanada amb la DS i la Wii? Per què als smartphones “se’ls han caigut les tecles”? Les aplicacions i dispositius necessiten encertar amb la interfície per a triomfar (i atenció, que “encertar”, en aquest cas, no sempre implica “ser el millor”).

Tres factors que vénen íntimament lligats a la interfície:

• Almost always connected. Gairebé sempre connectats a la xarxa, sí. I geolocalitzats. La brutal penetració del telèfon “intel·ligent” (entre moltes cometes) ha fet que cada vegada més gent necessiti tot just uns segons per connectar-se a internet amb un dispositiu que, a més, té una idea molt precisa d’on ets…
• “Appificación”. El decenni de 1999 a 2009 es va caracteritzar perquè cada dia sorgia una aplicació web que substituïa (o pretenia substituir) a una aplicació d’escriptori (recordem que a l’iPhone original no se li podien instal·lar “apps”). Però, des d’aquest moment fins ara, un té la sensació que el que sorgeix cada dia és una “app”… Què significa això? Ha mort o s’està morint la web?
• “Tabletització”. Matarà l’iPad al PC? La resposta, al meu entendre, és que sí. Però també que no.

I, per descomptat, tot això planteja múltiples qüestions…

• Encara hem de aprendre a moure’ns en el medi, sobretot, a compartir (què compartim, amb qui, quan? Ha mort la privacitat, com diu Zuckerberg?)
• Eficàcia i sostenibilitat. No només és que ens puguem carregar el planeta: és de ser no sostenible implica pagar unes factures d’electricitat espectaculars… (I atenció: no es tracta únicament de millorar l’eficàcia del maquinari).
• I… què ha d’aprendre el professional del demà? Bona pregunta. Suposo que em condiciona, naturalment, la meva condició de professor universitari i segueixo pensant que una formació universitària és un gran punt de partida… però que és només un punt de partida. Potser quedi algun camp per aquí en què no hi hagi una necessitat constant de reciclatge i formació continuada… però per descomptat no és el dels treballadors de la informació.

Són aquests els temes més interessants per debatre el pròxim dia 16? Si us sembla que no, aquí teniu els comentaris per proposar altres més adequats a les vostres inquietuds.