resum [sic]: TIC i participació

Escrit per el juliol 9, 2012 - 13:07 No hi ha comentaris

L’últim #debateSIC organitzat per la Conselleria d’Economia, Innovació, Ciència i Ocupació de la Junta d’Andalusia, l’Institut de Prospecció Tecnològica del Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea, i la seu de la UOC a Sevilla, va estar dedicat a com les TIC han modificat la relació dels ciutadans amb l’Administració Pública, analitzant com la combinació TIC i participació ciutadana és evolució i revolució.

Per començar Gianluca Misuraca, investigador del JRC-IPTS de la Comissió Europea, ens va situar fa deu anys, quan a Europa es treballa per desenvolupar un Govern Electrònic i ja el 2001 es parlava de formes d’accedir a la tecnologia, transparència, participació i eficiència.

“Vivim en un món complex en el qual els ciutadans estan cada vegada més capacitats i tenen major participació a través de les eines TIC. Actualment, a través del Pla d’acció sobre Govern electrònic 2011-2015 es pretén una Administració més transparent, canviant i innovadora en l’ús de les TIC”.

No obstant això, aquesta transformació de l’Administració Pública no ha aconseguit encara resultats favorables segons Misuraca ja que “hi ha una disparitat entre oferta de serveis públics i adopció limitada per part dels ciutadans”.

Misuraca ens recorda que la Agenda Digital Europea ens ajuda abordar els grans desafiaments de la societat avui en dia, tenint els polítics que afrontar diferents dilemes davant la proliferació de les TIC: excés d’informació, falta de confiança, generar informació fiable, protecció de dades personals. ¿La clau està en el control?

Hi ha una escletxa digital entre una societat cada vegada més ràpida i flexible i interconnectada i un Govern amb un sistema simplificat i jeràrquic. “Cal trencar aquesta bretxa” assenyala Misuraca i continua, “ens movem cap a l’Europa Digital Europea 2030 que comporta una democràcia més liquida que representativa, on la societat serà cada vegada més complexa a les TIC seva solució com canvi de paradigma”.

5619296877_b71a751aa5_z1

Ismael Peña, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, va plantejar la següent pregunta: com poden arribar les institucions als ciutadans? I va esbossar la resposta: “sabem com fer-ho i podem prescindir de les institucions”.

Per Peña, la jerarquia de la intermediació té més sentit en un entorn d’escassetat, on l’accés i la reproducció del coneixement tenen un cost elevat, i la intermediació facilita la gestió de la informació i la presa de decisions. “Hem passat d’una democràcia industrial a una democràcia digital. A nivell polític això es tradueix en que s’ha passat del projecte a l’impacte, i això provoca infoxicació”. El concepte “lobbiying” és l’obsessió per la informació que ens interessa ignorant tota l’altra.

Què aconsegueix Internet? Una representativitat cap a dins i fora. Fent una democràcia més representativa sorgeixen noves formes de negociació i de formació d’opinions, sorgeix un nou periodisme d’investigació, sorgeix una democràcia líquida on es pot delegar el vot. I les possibilitats són infinites ja que el capital és intangible.

Tot un empoderament del ciutadà enfront del Govern. Les TIC ens fan més lliures en el sistema però tenim més llibertat per influir dins el mateix sistema?

Deixa un comentari

Identificat com Identificat per a enviar un comentari.