Llegir ja no és el que era

Escrit per el novembre 28, 2012 - 11:44 No hi ha comentaris

Per Teresa Fèrriz [@TeresaFerriz].

Teresa és directora del projecte lletrA [@lletra] de la UOC i participarà a la 3a taula rodona sobre llibres i TIC titulada “Els pretendents de Penèlope o el monstre de l’última pantalla” que tindrà lloc el proper dijous 29 de novembre a les 19h a la seu de la UOC a Sevilla (Avda. Torneo, 32). Pots inscriure’t aquí.

Foto

Fa uns dies enregistràvem un vídeo amb estudiants de batxillerat i professores del projecte Viquilletra (UOC) i, en acabar, quan els estudiants estaven més relaxats, els vam agafar per sorpresa i els vam demanar que, amb un mot, definissin què era llegir. Per a ells i elles, llegir és “emocionar, aprendre”. També “llibertat, capacitat d’imaginar i inventar altres móns, tranquil·litat i relaxació, quelcom interessant i divertit”. I encara algú digué que llegir era, “cultura, coneixement… vida”.

Cap des nois i noies va aproximar-se a la primera definició que dóna el Diccionario de la Real Academia Española:

1. tr. Pasar la vista por lo escrito o impreso comprendiendo la significación de los caracteres empleados.

Perquè, en efecte, per als més joves,  llegir (llegir un llibre asseguts i mirant unes línies sense moure’ns, vull dir) ja no és el que era per a les generacions més grans.

Els joves avui llegeixen en línia més que en suport paper. I no parlo pas de llegir un text seqüencial a la pantalla de l’ordinador (un document en format pdf, per exemple) ja que això encara coincidiria amb la definició que dóna el diccionari. Em refereixo a llegir a internet, un procés nou amb característiques singulars com l’increment exponencial d’interlocutors i documents al nostre abast i la cooperació entre iguals. Avui llegim les produccions de milions i milions de persones interconnectades, en tot tipus de formats: una entrada de bloc, el comentari d’un fòrum, una entrada a la Wikipedia, un vídeo publicat a YouTube… I la lectura ha deixat de ser passiva ja que ha passat a lligar-se íntimament a l’escriptura: els nois i noies esmenen una entrada de la Wikipedia, comentem o recomanen a la seva xarxa social el vídeo que acaben de veure amb la mateixa facilitat que esdevenen cocreadors “literaris”. Aquesta pràctica és ja tan majoritària que fins i tot ha donat nom a un nou gènere gènere literari a internet: el fanfic. Si visiteu el web Fanfic.es  us portareu més d’una sorpresa: els nois i noies que han llegit Harry Potter, Crepúsculo o El señor de los anillos hi publiquen  centenars de seqüeles i continuacions d’allò més diverses, quantitativament i qualitativa.

Llegir ja no és el que era, per als més joves que conviuen, des que van néixer, amb una pluralitat de dispositius mitjançant els quals llegeixen el món, s’hi comuniquen i s’hi relacionen. L’experiència immersiva, lligada a l’oci habitualment, que la generació dels seus pares trobàvem en un llibre, ara es troba en molt diversos formats, suports i dispositius i, és clar, en productes de consum cultural nous.

L’informe La dieta mediàtica dels joves (FUNDACC, UOC & Baròmetre, per a un univers de joves catalans entre 14 i 25 anys) apuntava, l’any 2010, que on es perceben més aquests canvis és amb un nou producte digital que ocupa bona part del temps d’oci juvenil: els videojocs. Si els nois i noies que havien llegit un llibre els darrers 3 mesos eren un 62,1% i no hi havia massa diferència amb el 57% dels adults que declarava haver-ho fet; l’escletxa generacional es percebia ràpidament en el consum de videojocs: un 57,9% dels joves declaren haver-hi jugat darrerament enfront un 16,7% dels adults que confessa haver-hi jugat.

La generació més jove ha substituït les novel·les de la nostra joventut pel videojoc? O, com semblen apuntar aquestes dades, ambdós productes són complementaris? Els nois i noies hi troben el plaer que els més grans trobaven en la lectura de ficció? El videojoc s’ha convertit en una nova narrativa contemporània que permet viure experiències d’altri i aprendre contextualment? Manllevant les paraules dels nois i noies de la Viquilletra que citava a l’inici, no podríem dir també que, amb els videojocs, ens emocionem i aprenem, que ens podem inventar altres móns i podem viure una experiència divertida i compartida amb altres?

De tot això, i molt més, en parlarem a la tercera edició de la taula rodona que la seu de la UOC a Sevilla i lletrA dediquen als canvis del libre, la lectura i la cultura en digital. Amb uns convidats d’excepció debatrem en teoria, i a la pràctica (amb la interacció directa amb els videojocs), si la literatura de ficció de consum massiu ha cedit una part del seu temps d’oci al videojoc i com, gràcies al videojoc, s’estan construint noves narratives, noves maneres d’interactuar amb les emocions i, sobretot, amb els altres atès que un component molt important del videojoc és la seva vessant més social i col·lectiva.

Deixa un comentari

Identificat com Identificat per a enviar un comentari.