resum [sic]: dades personals, el nou or d’internet

Escrit per el març 14, 2013 - 13:44 No hi ha comentaris

L’últim #debateSIC organitzat per la Conselleria d’Economia, Innovació, Ciència i Ocupació de la Junta d’Andalusia, l’Institut de Prospecció Tecnològica del Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea, i la seu de la UOC a Sevilla, va estar dedicat a la privacitat i la informació personal dels usuaris a Internet.

Sobre aquest tema ens va parlar Claudio Feijoo , enginyer, economista i professor de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). Actualment és el subdirector del centre de recerca CeDInt de la UPM.

Va començar afirmant que actualment la informació personal s’ha convertit en la “Febre de l’Or del segle XXI”, tot i que els polítics en diuen “el nou Petroli d’Internet”. Els usuaris d’internet i altres serveis digitals sense ser molt conscients van deixant empremtes en forma de dades personals a les que s’anomena ombres digitals . Aquesta enorme quantitat de dades (Big Data) són capturats, emmagatzemats i analitzats (Data Mining) per les empreses proveïdores de serveis a la xarxa (Google, Facebook, Amazon…) per crear “patrons que permeten predir interessos i preferències dels usuaris, així com d’identificar usuaris d’interès”.

És indubtable que la informació personal té un valor econòmic i social , segons Claudi no és fàcil saber quin és aquest valor ia qui beneficia més si als usuaris, proveïdors o la societat en conjunt. A priori sembla clar que hi ha una relació asimètrica entre els usuaris i els proveïdors de serveis a la xarxa, aquests últims es troben en una posició d’avantatge que els permet establir els criteris que els altres han d’assumir. Naturalment aquesta situació fa que els proveïdors obtinguin grans beneficis.

Davant d’aquesta situació privilegiada dels proveïdors es troben els usuaris, Claudio afirma que no hi ha un tipus de usuari mitjà , ja que cada internauta aborda la seva privacitat d’una manera diferent. Tanmateix, sí que es perceben alguns comportaments comuns, com el fet que tots els usuaris estan preocupats per la seva privacitat, però ningú fa res al respecte. A aquest fet se li denomina paradoxa de la privacitat.

Entre els usuaris i proveïdors es troben les autoritats que són les responsables d’establir els marcs que regulen la creació de valor a partir de la informació personal. Com passa en gairebé tots els conflictes les decisions de les autoritats no sempre agrada a tots, si hi ha poca regulació dels usuaris estan descontents perquè es vulneren els seus drets, si hi ha excessiva regulació són els proveïdors els descontents perquè limiten la innovació i es redueixen els seus beneficis.

Actualment, el marc regulador als Estats Units és més lax que la nova legislació sobre protecció de dades que s’està debatent a Europa i que ha desencadenat una campanya de pressió sense precedents per part de les grans empreses que operen a la xarxa, que tracten d’influir per descafeïnar la llei.

Per tant les autoritats s’enfronten al gran repte de definir un marc regulador que busqui l’equilibri entre les parts interessades , d’una banda protegir els usuaris, en aquest conflicte l’actor més feble, i per altra part ser respectuós amb les possibilitats d’innovació i de creixement econòmic. El marc ha de ser clar i estable perquè tots sàpiguen les regles del joc i així les companyies facin un tractament més net.

Claudio va citar altres mesures que es podrien dur a terme per assolir l’equilibri entre els interessos dels usuaris i proveïdors:

  • Eines que permetin preservar la integritat contextual de la informació personal.
  • Tecnologies que millorin la privacitat.
  • Tecnologies que permetin la portabilitat de la informació per evitar el poder excessiu d’algunes companyies, actualment això està molt poc desenvolupat.
  • Un augment de la consciència dels usuaris sobre les seves opcions pel que fa a la informació personal.

Podem concloure que el conflicte obert entre el dret a la protecció de la informació personal dels usuaris i l’ús, moltes vegades abusiu, d’aquestes dades personals per part dels proveïdors de serveis a la xarxa, no va acabar i possiblement continuï. En la resolució d’aquest conflicte jugaran un paper important, d’una banda les autoritats que hauran de definir un marc regulador equilibrat i d’altra banda els propis usuaris que han de ser més responsables amb el valor de la seva privacitat, i potser, això ajudi a generar proveïdors més curosos amb les dades que manegen.

Deixa un comentari

Identificat com Identificat per a enviar un comentari.